Orfeu, fill d' Apol·lo i Cal·líope va néixer a Macedònia. Quan era petit, el seu pare li va regalar una lira, que tenia un so meravellós.
Un dia va conèixer a la jove Eurídice i se'n va enamorar. El dia del casament ella va trepitjar una serp que li va mossegar el peu i va morir. Orfeu, desesperat, va decidir anar al més enllà per buscar-la. Els entrebancs del viatge els va superar tots amb els encants de la seva música. Un cop dins, Hades i Persèfone, encisats per la música, li varen permetre que s'endugués Eurídice al món dels vius. Però amb una condició: Orfeu no la podía mirar fins que arribessin al món exterior. Quan ja gairebé ho havia aconseguit, Orfeu es va girar per mirar si el seguia. A l'instant Eurídice desaparegué per sempre més. Desesperat, Orfeu no parava de tocar i cantar i va jurar que mai més tornaria a estar amb cap altra dona. Quan les seves amigues ho varen saber el varen matar i van llençar el seu cap a les aigües d'un riu anomenat Ebre. Apol·lo va castigar les dones convertint-les en roures. La lira la va llençar a l'espai i el seu cos el va enterrar a la falda del mont Olimp.
La Rondalla Puiggraciós hem triat aquesta història per molts motius. Explica l'origen dels instruments, tan antics, de corda polsada. Descriu l'interès del jove músic (que ja tocava des de ben petit) per trobar el millor so i la melodia més bonica. Parla de l'extraordinari poder de la música que estova el cor dels homes, encanta els animals i mou els vegetals. Recorda importantíssims moments de la mitologia clàssica. Destaca herois i fets del nostre bressol històric i cultural. Ens fa volar la imaginació... I encara moltes coses més!
I us la volem explicar fent reviure, amb la suau escalfor d'una bombeta, figures i formes que dormien dins un plat o en una gerra de cerámica, entre les pedres d'un mosaic o en la freda galeria d'un museu.
Cada moment de la rondalla, cada episodi de la llegenda d'Orfeu ens durà a una peça musical del nostre concert. Un repertori integrat per un grapat de melodies, algunes tan antigues com aquesta vella història, d'altres més recents, però totes elles filles de la Mediterrània.
El programa d'aquest nou espectacle és el següent:
Introducció
Matia Vourkomena, Stavros Xarchakos
La lira
Ftojologia, Stavros Xarchakos
Les muses
Bir Demet Yasemen, John Berberian (Armènia)
La lira d'Orfeu
Ausencia, Goran Bregovic
Les ninfes
Kane ton pono tou hara, Manos Hazdjakis
Eurídice
Tarantel·la napolitana, tradicional italiana
Movent el bosc
Vals coix a la Rambla, Guida Sellarès
El velló d'or
Jota de Paüls, tradicional catalana
Les sirenes
Nois del Pireu, Manos Hatzidakis
Jàson
Torna a Sorrento, E. de Curtis
Els Argonautes
Sota el mas ventós, Jaume Bonaterra
El reialme dels morts
Peix enamorat, Eliseo Parra
Mort d'Orfeu
El tercer home, Anton Karas
La cabra d'or
Vaixell de Grècia, Lluís Llach
La música popular és un llegat intemporal, patrimoni cultural immaterial. Les cançons i les danses tradicionals, molt sovint ens són tan properes com l'accent d'una parla o la pronúncia d'un mot. I les eines de fer música ens són tan familiars com les eines del camp, els aparells de la mar o els estris de la cuina (segurament el rebost d'una casa de pagès de l'Empordà s'assembla molt al d'una masia de l'Alguer, de Sicilia o de Corfú).
Per això nosaltres, la Rondalla Puiggraciós, sentint-nos hereus d'una sonoritat mediterrània, mercès als instruments que ens agermanen, però també l paisatge i a la llengua, invoquem l'esperit d'Orfeu tot fent-li un homenatge.
Rondalles d'Orfeu, Rondalla Puiggraciós
Idea, guió i direcció, Joan Figueres.
Teatre d'ombres (disseny, creació i manipulació) Elena Díaz.
Assessorament teatral, Ester Cabacés (Txo Titelles)
Veu en off, Laura Mateu
Presentadora,
Isabel Curto
La preestrena d'aquest espectacle es va dur a terme el passat dia 21 de febrer. Us deixo unes fotografíes.
Salutacions,
