Nou espectacle: Rondalles d'Orfeu

Orfeu, fill d' Apol·lo i Cal·líope va néixer a Macedònia. Quan era petit, el seu pare li va regalar una lira, que tenia un so meravellós.  

Un dia va conèixer a la jove Eurídice i se'n va enamorar. El dia del casament ella va trepitjar una serp que li va mossegar el peu i va morir. Orfeu, desesperat, va decidir anar al més enllà per buscar-la. Els entrebancs del viatge els va superar tots amb els encants de la seva música. Un cop dins, Hades i Persèfone, encisats per la música, li varen permetre que s'endugués Eurídice al món dels vius. Però amb una condició: Orfeu no la podía mirar fins que arribessin al món exterior. Quan ja gairebé ho havia aconseguit, Orfeu es va girar per mirar si el seguia. A l'instant Eurídice desaparegué per sempre més. Desesperat, Orfeu no parava de tocar i cantar i va jurar que mai més tornaria  a estar amb cap altra dona. Quan les seves amigues ho varen saber el varen matar i van llençar el seu cap a les aigües d'un riu anomenat Ebre. Apol·lo va castigar les dones convertint-les en roures. La lira la va llençar a l'espai i el seu cos el va enterrar a la falda del mont Olimp.

 

La Rondalla Puiggraciós hem triat aquesta història per molts motius. Explica l'origen dels instruments, tan antics, de corda polsada. Descriu l'interès del jove músic (que ja tocava des de ben petit)  per trobar el millor so i la melodia més bonica. Parla de l'extraordinari poder de la música que estova el cor dels homes, encanta els animals i mou els vegetals. Recorda importantíssims moments de la mitologia clàssica. Destaca herois i fets del nostre bressol històric i cultural. Ens fa volar la imaginació... I encara moltes coses més!

 

I us la volem explicar fent reviure, amb la suau escalfor d'una bombeta, figures i formes que dormien dins un plat o en una gerra de cerámica, entre les pedres d'un mosaic o en la freda galeria d'un museu.

 

Cada moment de la rondalla, cada episodi de la llegenda d'Orfeu ens durà a una peça musical del nostre concert. Un repertori integrat per un grapat de melodies, algunes tan antigues com aquesta vella  història, d'altres més recents, però totes elles filles de la Mediterrània.

 

El programa d'aquest nou espectacle és el següent:

 







Introducció

Matia Vourkomena, Stavros Xarchakos

 

La lira

Ftojologia, Stavros Xarchakos

 

Les muses

Bir  Demet Yasemen, John Berberian (Armènia)

 

La lira d'Orfeu

Ausencia, Goran Bregovic

 

Les ninfes

Kane ton pono tou hara, Manos Hazdjakis

 

Eurídice

Tarantel·la napolitana, tradicional italiana

 

Movent el bosc

Vals coix a la Rambla, Guida Sellarès

 

El velló d'or

Jota de Paüls, tradicional catalana

 

Les sirenes

Nois del Pireu, Manos Hatzidakis

 

Jàson

Torna a Sorrento, E. de Curtis

 

Els Argonautes

Sota el mas ventós, Jaume Bonaterra

 

El reialme dels morts

Peix enamorat, Eliseo Parra

 

Mort d'Orfeu

El tercer home, Anton Karas

 

La cabra d'or

Vaixell de Grècia, Lluís Llach

 

 

La música popular és un llegat intemporal, patrimoni cultural immaterial. Les cançons i les danses tradicionals, molt sovint ens són tan properes com l'accent d'una parla o la pronúncia d'un mot. I les eines de fer música ens són tan familiars com les eines del camp, els aparells de la mar o els estris de la cuina (segurament el rebost d'una casa de pagès de l'Empordà s'assembla molt al d'una masia de l'Alguer, de Sicilia o de Corfú).

Per això nosaltres, la Rondalla Puiggraciós, sentint-nos hereus d'una sonoritat mediterrània, mercès als instruments que ens agermanen, però també l paisatge i a la llengua, invoquem l'esperit d'Orfeu tot fent-li un homenatge.

 

 

Rondalles d'Orfeu, Rondalla Puiggraciós

Idea, guió i direcció, Joan Figueres.

Teatre d'ombres (disseny, creació i manipulació) Elena Díaz.

Assessorament teatral, Ester Cabacés (Txo Titelles)

Veu en off, Laura Mateu

Presentadora, Isabel Curto

La preestrena d'aquest espectacle es va dur a terme el passat dia 21 de febrer. Us deixo unes fotografíes.

Salutacions,