Hola a tots,
Per fi va arribar el moment i la peça de Vivaldi va sonar prou bé durant el sopar de jubilació de José Antonio i Elvira aquesta nit passada.
Esperem que als nostres estimats mestres els hagi agradat molt i que els hagi fet la mateixa ilusió que a nosaltres durant la seva preparació.
A continuació trobareu el text que va llegir José Pedro instant abans d'interpretar la peça.
Salutacions.
(José Pedro i tots, molt emocionats, amb un nus enorme a la gola)
Hola, bona nit.
Som la Rondalla del Puiggraciós. Com podeu veure som un grup d’edats bastant heterogeni que reflecteix tots els anys que un home ha dedicat a un projecte com aquest. No estem aquí per repassar la història del grup que començà l’any 1976, ni per la jubilació de ningú sinó per agrair a la persona que va aconseguir cosir amb el fil de la musica a tantes generacions de nens. Que va aconseguir teixir aquest fil que ha resistit més de 30 anys i que resistirà fins que anem desapareixent. Un fil del que, de tant en tant, podrem estirar i treure molts sentiments bonics perquè es va teixir amb tendresa, amb dedicació, amb altruisme i amb amor. Sense pressions ni exigències, amb molt de respecte per unes criatures que s’estaven fent.
Diuen que el que s’aprèn de petit no s’oblida i nosaltres vam aprendre moltes coses bones. Sense classes magistrals. Amb el dia a dia. Guanyant-les per nosaltres mateixos, sense adonar-nos… i més enllà de l’horari lectiu. Mirant-nos en el mirall dels mestres que teníem al davant. Uns mestres que no depenien de subvencions i que ens van fer sentir orgullosos de la educació pública. Ells son la prova de que la qualitat humana és el més important per una bona educació.
El nostre aprenentatge musical va ser senzill, amb instruments senzills, tradicionals però vàlids per estimar i fer musica. Per escoltar i anar plegats en la mateixa cançó. Per tocar-la tota la vida i qui sap si més enllà.
Farem una peça senzilla, escrita per a gent senzilla per un gran home com Vivaldi. Esperem estar a l’alçada per a vosaltres José Antonio i Elvira perquè tots dos sempre heu estat un i estareu sempre amb nosaltres.
Moltes gràcies.
